Vuelta a casa por "Navidat"

Ja estic per Prat!! I fins al 9 de gener no torno cap a Atenes. Faré una escapada a València promptet.

La rebuda increïble. Tornar a veure a la família després de tants dies no te preu!

Bon Nadal per a tots!!!

Cap a Meteora!

A la regió septentrional de Tesalia trobem METEORA.
Declarat Patrimoni de la Humanitat.
Consisteix en un conjunt de pinacles rocosos coronats per monestirs. Hi habiten monjos des del segle XI.

Desprès de molt proposar teníem decidit anar a Tessaloniki,. Dijous a la tarde vam anar a comprar els bitllets per a marxar divendres però no vam pensar que potser no tindríem 7 bitllets lliures, i això va passar... canvi de plans i cap a Meteora .

Dissabte 1 de Desembre a les 8 del mati Laura, Pablo i jo ens trobàvem amb Maria, Richie, Joana i Carlos.
A les 8:21 eixia el tren cap a Kalampaca (o Kalabaka com pronuncien aquí) . Ens van dir que 4 hores de tren no ens les treia ningú.. al final van ser més de 5.



La nostra companya de pis, hi va anar fa unes setmanes i ens va recomanar l'hotel Totis. Anàvem pujant pel carrer i rient nombrant el nom quan de sobte un homenet en moto va vindre tot esvanit de cara a natres: I'm brother Totis!! Follow me!



Vam intentar negociar amb ell però no baixava de preu, tampoc era tant car així que vam decidir quedar-mos al seu hotel. Ens va donar un mapa amb la ruta dels monestirs i ens va explicar com arribar-hi.

En deixar les coses era prou tard (tenint en compte que ara tanquen la majoria de llocs turístic com a molt tard a les 5 de la tarde), però com no teníem res millor a fer vam decidir anar a veure algun monestir . Vam buscar la parada de taxis i cap a munt! Sort d'això perquè el caminet es prou llarg i haguérem arribat a dalt de tot ben entrada la nit (penseu que ans de les 5 comença a enfosquir...)

Varem veure el monestir de Agios Stefanos, si ell tot sol ja es guapet no és pot imaginar el seu entorn... s'ha de veure.


Vam estar un bon rato per allí voltant i contemplant el meravellós paisatge.


Al veure que ja començava a fer-se fosc vam començar a baixar... Ens havien dit que en mitja horeta arribaríem al poble però en dúiem prou més i no veiem més que muntanyes...
Vam veure al lluny una furgona ben "armosa" que s'aproximava i vam decidir provar sort... I efectivament! El tio la duia carregada de garrafes d'oli, les vam apartar com vam poder i tots cap dins! Vam riure molt.

En arribar al poble vam anar a comprar menjar per a l'endemà i ens vam passar mitja tarde a l'habitació tots xarrant.

A la nit a sopar (pita a 1'50 euros...) I en busca d'un concert de musica en directe que hi havia anunciat, vam pegar més voltes que un ventilador i com no n'hi havia ni rastre vam decidir anar a dormir.

L'endemà a les 8 amunt, dutxa i cap al taxi per arribar dalt de tot (si no ens va enganyar el taxista, la ruta des de dalt de tot al tornar al poble es d'uns 22 km)
Com no a tothom li agrada matinar ni caminar al final fins passades les 10 no vam arribar al primer monestir. Encara i així varem aprofitar el dia, vam veure 4 monestirs: Megalo Meteoro o Gran Meteoro, Varlaam (aquest és el que més ens va agradar a la majoria), Rossanou I Agios Nikolaos.

Curiositat: Les noies no podíem entrar als monestirs en pantalons, així que a l'entrada ens deixaven unes faldetes. Molt a la última moda, aquí els 5 models que em vaig poder provar:


Estàvem tots cansats de tant pujar i baixar muntanyes, 3 dels companys van desistir, van buscar una anima caritativa que els portes cap al poble i van marxar cap a l'hotel. La resta no ho enteníem massa be, així que vam continuar com a campions arribat al més amunt de l'ultim monestir.

La tornada va ser a peu, passant primer per Kastraki, (el poblet més proper) i a la fi a Kalambaka, on estàvem hostejats.
Just arribàvem i l'autobús cap a Ioannina marxava, així que no teníem més remei que tornar cap a Atenes, l'ultim tren sortia a les 5 i mitja.

5 hores més i cap a casa, ben tous i feliços d'haver vist Meteora!

Sense conexió...

No sabem que passa però es impossible connectar des de casa, pareix que els bons veïns van deixant de ser-ho... xeic xeic!

Ara vinc de Plaka i Monastiraki, em anat a fer compres, que demà una companya fa els anys.Cada vegada que passo per aquestos barris m'entra un bon humor inexplicable. M'encanta!

Aquest cap de setmana vam estar a Meteora, es una llàstima no poder passar més ratet connectada, però quan això sigue possible no dubteu que penjaré les fotos! Es un lloc increïblement meravellós, no hi ha paraules!

Molts besitos per a tots i totes!

Com veieu cada dia estic millor! :-D

Muaks!

Cap a Corinto!

Per fi, aquest cap de setmana vam decidir eixir de la ciutat! Escapada d'un dia a Corinto.
Vam pegar més voltes que un ventilador, d'aquí cap allà tot el dia però va valdre la pena.

A les 9 i quart Pablo, Laura i jo vam emprendre camí cap a l'estació de metro de Victoria, allí estaven esperant-mos Corina, María, Joana, Leonor i Richie.
A les 10 teníem l'eixida des de Larissa, però el que passa quan el grup es gran, alguns es perden i no hi ets a temps, no vam poder agafar el que teníem previst...


A les 11 pujàvem al tren cap a Corinto, desprès d'hora i quart vam arribar, un poc tard, però encara i així vam aprofitar el dia.






Una vegada a l'estació de tren vam agafar un bus per anar al centre, i d'allí vam buscar la parada per agafar-ne un altre i fer cap a l'antic Corinto, on està el museu i les ruïnes.

Hi ha tal quantitat de pedra que pareix que fa nosa i tot... escultures mal posades i milions de columnes i capitells pel mig del camí... encara i així no deixa de tindre el seu encant.

En acabar de voltar tot el recinte vam anar baixant, volíem anar fins Acrocorinto però son 4 kilòmetres costa amunt sense mitja de transport més que les nostres cames i havíem de decidir que fer, així que aquesta excursió l'hem deixada per a un altre dia amb més tranquil·litat... massa coses volíem fer matinant tan poc!

A mig camí, mentre baixàvem cap al poble vam trobar un baret de kebaps, i això vam fer, dinar a lo econòmic.












El mateix home del bar ens va apanyar dos taxis (a Grècia realment son barats) i d'allí directes al Canal de Corinto. M'ho imaginava prou diferent, molt més turístic i "habitable" però el taxi ens va deixar el mig d'un pont, pel que creuava una autopista.
Allí estava el "riuet" que separa els dos mars.



D'allí, varem començar a caminar per l'autopista i Corina va tindre la brillant idea de buscar alguna combinació per arribar a Loutraki. Va ser un ratet molt divertit, un grup de 8 persones coreguent darrere els busos per la vora de l'autopista, d'això en tenim video i tot!

















A la fi varem trobar el bus que ens va dur fins Loutraki, nomes baixar, varem travessar un carrer i allí estava el mar, una platja de pedres tota per a natres! I amb la vista mes meravellosa que haguérem pogut imaginar. Justet el sol començava a amagar-se i varem ser testimonis de la millor posta de sol que hem pogut veure en molt de temps. Increïble!
Estàvem tant a gust que ens vam quedar una bona estona estirats a la platja xerrant i fent fotos.

I de nou cap al bus, de cara a Corinto, ja que no existeix cap combinació més, i menys en aquesta època de l'any.

Una vegada a Corinto, un bon berenar amb pastissets típics grecs i un passeig de cara a l'estació de trens.

A la tornada tots rebentats i adormits.

El dia realment va valdre la pena.

Molts besots per a tots!

Les classes

Després de casi una setmana de vacances em tornat a classe.
La classe de mosaic genial, com sempre, poquet a poquet anem avançant, costa molt però crec que val la pena, això ho sabrem una vegada li peguem la volta al mosaic, i per que això sigue possible encara falten unes quantes tessel·les...


Per altra banda em pogut mig solucionar el tema d'escultura, de moment ja tinc el meu lloc de treball triat i la pedra situada.
Començaré pel principi, vull aprendre el sistema de treball grec, i no és tan poca solta com pareixia al principi, damunt tenen intenció d'ajudar-me en tot el que em faça falta, perfecte!

Demà anirem a firmar els papers per a poder treballar als diferents laboratoris de la facultat i per fi podrem tindre-ho tot en regla.

Muuaks!

Primer mes

Ayer hizo un més que el vuelo IB2028 me trajo a Atenas.
Desde entonces he vivido en 2 hoteles, un residencia y ya por fin en el mejor piso que podríamos haber encontrado.

He paseado por los barrios de Plaka y Monastiraki con sus encantadoras tiendas, por Kolonaki y su elevado nivel de vida, Exarhia, antiguo barrio anarkista…
La Plaza Omonia, aún siendo la “peor zona” tiene su encanto. He asistido a un casi exclusivo cambio de guardia a media noche en Syntagma y algunas de las calles de la ciudad como Drousoupoulou, 28 Oktovriou, Aharnon y Tritis Septemvriou ya son parte de mi camino.

En el metro…Victoria, Omonia, Thiseo, Petralona, Tavros… y por fin Kallithea, donde está la facultad de Bellas Artes, y poco más allá el Pireo, puerto de Atenas.

El museo de intrumentos populares griegos conserva auténticas reliquias y el museo arquelógico de la ciudad posee una gran cantidad de piezas que te obligan a parar delante de cada una de ellas.

Desde el Monte Likavitos me he maravillado al ver la extensión de la urbe y en la Acrópolis he podido retroceder en el tiempo tal y como hacía en las clases de história del arte..

Y podría escribir parrafos y más párrafos de nombres para mi antes imposibles de recordar y que ahora, sin embargo, ya son mios.

Me siento feliz cuando pienso que vivo aqui, lo afortunada que soy y que aún me quedan 8 meses para disfrutarlo, la añoranza la dejaremos para cuando sea el momento.

Me encanta estar donde estoy!!

Besotes para todos/as!

:-D

Ja tenim pis!

Hola a tots i a totes!!

Voldria escriure cada dia però es impossible, i com més val una imatge que mil paraules he anat pujant algunes fotos per no perdre'm la pista.

Demà anem a firmar el contracte del pis i supose que com mes aviat millor començarem a traslladar-mos.

Besots!!

Les fotos:

http://www.flickr.com/photos/parakalo

Després de 8 dies per aqui!

Just ahir va fer una setmana de la meva arribada a Atenes. No he tingut temps per parar a pensar com han anat les coses i fins avui no sabia massa bé a quin dia de la setmana em trobava.

El dilluns 15 vaig fer cap a Tarragona a dormir en Marc i la Núria, no vam descansar gaire ja que l'endemà havíem d'estar ben prompte a l'aeroport, ells de cara a Cuba jo de cara a Grècia.



En pujar a l'avió em van passar tots els nervis, pensava que em posaria xunga però al revés, em vaig fotre un fart de dormir...




En arribar m'esperava Dani, un noi de Madrid que ja fa mes i mig que viu a Atenes, es va portar genial amb mi!

Primera nit a la gran ciutat i sola, vaig dormir com mai i em vaig sorprendre de la meva serenitat.

El primer hotel en el que vaig estar: Hotel Orion, Strefi Hill.


L'endemà ben prompte amunt, vaig fer un caferet a la plaça Exarhia i de seguit carregada com una animal costa avall fins arribar a l'altre hotel, em vaig perdre dos carrers avant però els grecs son ben templats i a la mínima que et veuen desorientat et porten al puesto casi sense preguntar.

En deixar les maletes vaig anar a buscar a Laura i Pablo al aeroport, son els dos companys en els que estic ara, també de la facultat de València.

I l'endemà va començar la nostra busqueda, amunt i avall sense parar, ja em passat dos vegades per relacions internacionals de belles arts, també em visitat la facultat i la busqueda de pis ens ha donat l'oportunitat de conèixer millor la ciutat. Ara ja no ens fa falta el mapa. :-)



Em recorregut gairebé totes les zones del centre de la ciutat, em fet cap a l'Acropolis, al barri de Monastiraki, a la Plaka, a la plaça Omonia y Syntagma (que per cert, és molt curiós que desde allí pots seure a un banquet en el portàtil i tens connexió gratuïta a internet)... Inclús vam veure el Pireo sense pensar-ho!



Teníem ja reservats 4 dies més a l'hotel Aristoteles, al carrer Aharnon, així que varem tindre que buscar una solució rapida per no gastar gaire, així que ara estem a una residencia en la que tots som de belles arts, compartint habitació els 3.


Després d'una setmana i ja un poquet cansats de buscar pis, ahir vam decidir començar a fer vida social i pareix que les coses van canviant.
Vaig fer cap a la primera festa erasmus de la meva vida i realment em va impactar. Gent de totes les nacionalitats, podia escoltar qualsevol idioma, vestimentes de tot tipus i un bon rotllo increïble.






Vam arribar tard a casa però avui em complit i per fi! Ja he parlat en els professors. Estic molt contenta! Com el sistema de classes es prou diferent només tinc opció de triar 2 assignatures, i això he fet, de matí tinc talla de marbre i per les tardes faré mosaic!!

Per altra banda continuem buscant pis, en tenim un de remirat que és genial, però ens falta algú més per compartir així que així estem. Mirem el diari cada dia i ja em aprés a traduir algunes coses per seleccionar anuncis. I ens em fet uns experts en buscar anuncis pel carrer i desxifrar-los! Mireu com son:


Demà tenim 2 pisos per veure, el primer a primera hora així que de nou a dormir poc.
Bona nit!

Per fi a Atenes!!

Holaaa!! Ja estic a Atenes, desde el dia 16!
No parem, tot el dia d'aquí cap allà, em passat 5 dies d'hotel i de moment estem a una residencia per a gent de Belles Arts.
Fins avui no he tingut internet i tampoc se el temps que durarà així que aprofito.

Em voltat molt i més o menys ja coneixem els barris, i m'agrade tant com em pensava. La gent és molt amable i sempre que ens perdem ens porten d'aquí cap allà, increïble.

El tema de la facultat és un poc estrany, tenim per aquí prop l'oficina de relacions internacionals, sort d'això per què cada punt hi tenim que anar. La facultat està prou lluny i es una antiga fàbrica tèxtil reformada al mig del no res. El professors van tan sols 3 dies a la setmana i a l'hora que el pareix millor, així que el rotllo es prou diferent a València. Ja aniré contant que tal, de moment encara no em pogut parlar en cap professor i les "classes" comencen l'1 de novembre.

La setmana que ve espero estar més tranquil·la i començar a veure més coses, de moment ho em vist tot de passada, inclús vam acabar de casualitat al port...

Fins a principis de novembre no estaré estable en cap lloc així que ja aniré donant senyals de vida.

Besitos per a tots!!!

Pel mon!

David ja fa una setmana que volte per Kagoshima.

La Myriam perduda per Burundi.

Quins parents més viatjadors que tinc!

A mi se’m fa llarga l’espera...

Què guapet que està ma mano en lo Sakurajima de fondo!

David ja està camí a Japó!

Avui em anat a acomiadar-lo a l’aeroport de Barcelona. Jo encara no em faig la idea de que la distancia sigui tanta com per a calcular-la en un dia de vol.

A les 10 del mati d’aquí arribarà a Kagoshima.

Aprofitant l’estada a Barcelona em anat a veure la Sagrada Família i el Parc Güell. Increïble però no hi havia estat mai... hi tornaré!

Tan sols quede un mes...

...i el temps passa tant ràpid...
Ja tinc els papers casi arreglats, només em falta enviar l’últim.

Això ja està aqui!

Papeleos...

Ja he començat a rebre mails desde la universitat, documents per omplir i per fer realitat el viatge... pareix que tot això ja està mes a prop, fot vertigen, però quina emoció!

Per fi!!!

Per fi, per fi, per fi!!!! ME'N VAIG A GRECIA!!!!
Anit no tenia res clar, he aguantat fins al final i ha resultat que si! que me'n vaig!!
Que feliç que soc ara mateix!!!!

Avui

Avui he rebut un mail, el tan esperat mail...divendres que ve surten les llistes, dilluns es la subasta, estic nerviosa.
El dia 12 per fi podré saber on pararé l'any que ve, després de tant de pensar si anar o no, si iniciar els tramits, si estaré preparada... ara és igual, ara sé que si.
Ara només em falta esperar, una setmana passe volant... Aclarir-me i decidir. No m'equivocaré. Ho tinc clar.