Vuelta a casa por "Navidat"

Ja estic per Prat!! I fins al 9 de gener no torno cap a Atenes. Faré una escapada a València promptet.

La rebuda increïble. Tornar a veure a la família després de tants dies no te preu!

Bon Nadal per a tots!!!

Cap a Meteora!

A la regió septentrional de Tesalia trobem METEORA.
Declarat Patrimoni de la Humanitat.
Consisteix en un conjunt de pinacles rocosos coronats per monestirs. Hi habiten monjos des del segle XI.

Desprès de molt proposar teníem decidit anar a Tessaloniki,. Dijous a la tarde vam anar a comprar els bitllets per a marxar divendres però no vam pensar que potser no tindríem 7 bitllets lliures, i això va passar... canvi de plans i cap a Meteora .

Dissabte 1 de Desembre a les 8 del mati Laura, Pablo i jo ens trobàvem amb Maria, Richie, Joana i Carlos.
A les 8:21 eixia el tren cap a Kalampaca (o Kalabaka com pronuncien aquí) . Ens van dir que 4 hores de tren no ens les treia ningú.. al final van ser més de 5.



La nostra companya de pis, hi va anar fa unes setmanes i ens va recomanar l'hotel Totis. Anàvem pujant pel carrer i rient nombrant el nom quan de sobte un homenet en moto va vindre tot esvanit de cara a natres: I'm brother Totis!! Follow me!



Vam intentar negociar amb ell però no baixava de preu, tampoc era tant car així que vam decidir quedar-mos al seu hotel. Ens va donar un mapa amb la ruta dels monestirs i ens va explicar com arribar-hi.

En deixar les coses era prou tard (tenint en compte que ara tanquen la majoria de llocs turístic com a molt tard a les 5 de la tarde), però com no teníem res millor a fer vam decidir anar a veure algun monestir . Vam buscar la parada de taxis i cap a munt! Sort d'això perquè el caminet es prou llarg i haguérem arribat a dalt de tot ben entrada la nit (penseu que ans de les 5 comença a enfosquir...)

Varem veure el monestir de Agios Stefanos, si ell tot sol ja es guapet no és pot imaginar el seu entorn... s'ha de veure.


Vam estar un bon rato per allí voltant i contemplant el meravellós paisatge.


Al veure que ja començava a fer-se fosc vam començar a baixar... Ens havien dit que en mitja horeta arribaríem al poble però en dúiem prou més i no veiem més que muntanyes...
Vam veure al lluny una furgona ben "armosa" que s'aproximava i vam decidir provar sort... I efectivament! El tio la duia carregada de garrafes d'oli, les vam apartar com vam poder i tots cap dins! Vam riure molt.

En arribar al poble vam anar a comprar menjar per a l'endemà i ens vam passar mitja tarde a l'habitació tots xarrant.

A la nit a sopar (pita a 1'50 euros...) I en busca d'un concert de musica en directe que hi havia anunciat, vam pegar més voltes que un ventilador i com no n'hi havia ni rastre vam decidir anar a dormir.

L'endemà a les 8 amunt, dutxa i cap al taxi per arribar dalt de tot (si no ens va enganyar el taxista, la ruta des de dalt de tot al tornar al poble es d'uns 22 km)
Com no a tothom li agrada matinar ni caminar al final fins passades les 10 no vam arribar al primer monestir. Encara i així varem aprofitar el dia, vam veure 4 monestirs: Megalo Meteoro o Gran Meteoro, Varlaam (aquest és el que més ens va agradar a la majoria), Rossanou I Agios Nikolaos.

Curiositat: Les noies no podíem entrar als monestirs en pantalons, així que a l'entrada ens deixaven unes faldetes. Molt a la última moda, aquí els 5 models que em vaig poder provar:


Estàvem tots cansats de tant pujar i baixar muntanyes, 3 dels companys van desistir, van buscar una anima caritativa que els portes cap al poble i van marxar cap a l'hotel. La resta no ho enteníem massa be, així que vam continuar com a campions arribat al més amunt de l'ultim monestir.

La tornada va ser a peu, passant primer per Kastraki, (el poblet més proper) i a la fi a Kalambaka, on estàvem hostejats.
Just arribàvem i l'autobús cap a Ioannina marxava, així que no teníem més remei que tornar cap a Atenes, l'ultim tren sortia a les 5 i mitja.

5 hores més i cap a casa, ben tous i feliços d'haver vist Meteora!

Sense conexió...

No sabem que passa però es impossible connectar des de casa, pareix que els bons veïns van deixant de ser-ho... xeic xeic!

Ara vinc de Plaka i Monastiraki, em anat a fer compres, que demà una companya fa els anys.Cada vegada que passo per aquestos barris m'entra un bon humor inexplicable. M'encanta!

Aquest cap de setmana vam estar a Meteora, es una llàstima no poder passar més ratet connectada, però quan això sigue possible no dubteu que penjaré les fotos! Es un lloc increïblement meravellós, no hi ha paraules!

Molts besitos per a tots i totes!

Com veieu cada dia estic millor! :-D

Muaks!