Cap a Corinto!

Per fi, aquest cap de setmana vam decidir eixir de la ciutat! Escapada d'un dia a Corinto.
Vam pegar més voltes que un ventilador, d'aquí cap allà tot el dia però va valdre la pena.

A les 9 i quart Pablo, Laura i jo vam emprendre camí cap a l'estació de metro de Victoria, allí estaven esperant-mos Corina, María, Joana, Leonor i Richie.
A les 10 teníem l'eixida des de Larissa, però el que passa quan el grup es gran, alguns es perden i no hi ets a temps, no vam poder agafar el que teníem previst...


A les 11 pujàvem al tren cap a Corinto, desprès d'hora i quart vam arribar, un poc tard, però encara i així vam aprofitar el dia.






Una vegada a l'estació de tren vam agafar un bus per anar al centre, i d'allí vam buscar la parada per agafar-ne un altre i fer cap a l'antic Corinto, on està el museu i les ruïnes.

Hi ha tal quantitat de pedra que pareix que fa nosa i tot... escultures mal posades i milions de columnes i capitells pel mig del camí... encara i així no deixa de tindre el seu encant.

En acabar de voltar tot el recinte vam anar baixant, volíem anar fins Acrocorinto però son 4 kilòmetres costa amunt sense mitja de transport més que les nostres cames i havíem de decidir que fer, així que aquesta excursió l'hem deixada per a un altre dia amb més tranquil·litat... massa coses volíem fer matinant tan poc!

A mig camí, mentre baixàvem cap al poble vam trobar un baret de kebaps, i això vam fer, dinar a lo econòmic.












El mateix home del bar ens va apanyar dos taxis (a Grècia realment son barats) i d'allí directes al Canal de Corinto. M'ho imaginava prou diferent, molt més turístic i "habitable" però el taxi ens va deixar el mig d'un pont, pel que creuava una autopista.
Allí estava el "riuet" que separa els dos mars.



D'allí, varem començar a caminar per l'autopista i Corina va tindre la brillant idea de buscar alguna combinació per arribar a Loutraki. Va ser un ratet molt divertit, un grup de 8 persones coreguent darrere els busos per la vora de l'autopista, d'això en tenim video i tot!

















A la fi varem trobar el bus que ens va dur fins Loutraki, nomes baixar, varem travessar un carrer i allí estava el mar, una platja de pedres tota per a natres! I amb la vista mes meravellosa que haguérem pogut imaginar. Justet el sol començava a amagar-se i varem ser testimonis de la millor posta de sol que hem pogut veure en molt de temps. Increïble!
Estàvem tant a gust que ens vam quedar una bona estona estirats a la platja xerrant i fent fotos.

I de nou cap al bus, de cara a Corinto, ja que no existeix cap combinació més, i menys en aquesta època de l'any.

Una vegada a Corinto, un bon berenar amb pastissets típics grecs i un passeig de cara a l'estació de trens.

A la tornada tots rebentats i adormits.

El dia realment va valdre la pena.

Molts besots per a tots!

Les classes

Després de casi una setmana de vacances em tornat a classe.
La classe de mosaic genial, com sempre, poquet a poquet anem avançant, costa molt però crec que val la pena, això ho sabrem una vegada li peguem la volta al mosaic, i per que això sigue possible encara falten unes quantes tessel·les...


Per altra banda em pogut mig solucionar el tema d'escultura, de moment ja tinc el meu lloc de treball triat i la pedra situada.
Començaré pel principi, vull aprendre el sistema de treball grec, i no és tan poca solta com pareixia al principi, damunt tenen intenció d'ajudar-me en tot el que em faça falta, perfecte!

Demà anirem a firmar els papers per a poder treballar als diferents laboratoris de la facultat i per fi podrem tindre-ho tot en regla.

Muuaks!

Primer mes

Ayer hizo un més que el vuelo IB2028 me trajo a Atenas.
Desde entonces he vivido en 2 hoteles, un residencia y ya por fin en el mejor piso que podríamos haber encontrado.

He paseado por los barrios de Plaka y Monastiraki con sus encantadoras tiendas, por Kolonaki y su elevado nivel de vida, Exarhia, antiguo barrio anarkista…
La Plaza Omonia, aún siendo la “peor zona” tiene su encanto. He asistido a un casi exclusivo cambio de guardia a media noche en Syntagma y algunas de las calles de la ciudad como Drousoupoulou, 28 Oktovriou, Aharnon y Tritis Septemvriou ya son parte de mi camino.

En el metro…Victoria, Omonia, Thiseo, Petralona, Tavros… y por fin Kallithea, donde está la facultad de Bellas Artes, y poco más allá el Pireo, puerto de Atenas.

El museo de intrumentos populares griegos conserva auténticas reliquias y el museo arquelógico de la ciudad posee una gran cantidad de piezas que te obligan a parar delante de cada una de ellas.

Desde el Monte Likavitos me he maravillado al ver la extensión de la urbe y en la Acrópolis he podido retroceder en el tiempo tal y como hacía en las clases de história del arte..

Y podría escribir parrafos y más párrafos de nombres para mi antes imposibles de recordar y que ahora, sin embargo, ya son mios.

Me siento feliz cuando pienso que vivo aqui, lo afortunada que soy y que aún me quedan 8 meses para disfrutarlo, la añoranza la dejaremos para cuando sea el momento.

Me encanta estar donde estoy!!

Besotes para todos/as!

:-D