Sense parar

Per fi, després de molts dies tinc un ratet per contar-vos com va tot per aquí.
Com podeu imaginar, si no tinc massa temps per actualitzar el bloc és per que no paro gens. (A banda de la falta d'internet)
Continuo pensant que Atenes és una ciutat perfecta on viure, al menys una temporada, ja que cada dia tens alguna cosa diferent per fer.

Vaig tornar dels nadals ara ja fa 3 setmanes. (data del post anterior).
Demà i passat no tenim classes. Encara no sabem ben bé perquè.
Internet continua sense funcionar, truquem i ens diuen que tot està correcte... aprofitarem els dos dies que tenim per davant per intentar solucionar-ho, encarà no sabem com, ja us informaré.
Poques novetats més, ja estem plantejant viatgets per fer a partir de febrer així que espero poder penjar un sac de fotos. A vistes i prou clar ja tenim el Peloponès, Turquia i algunes illes, ja us aniré contant.

I per a tots els que patiu per no saber de mi (sobretot per a l'anònim) us deixo algunes fotos del últims dies:

La cafeteria de la facultat, un tant estranya però amb molt d'encant.





Maria i Pablo van complir anys la mateixa setmana, ella el 15, vam eixir totes les xiques un ratet al jojo's (pub que per fi han tancat) i ell el 18 (vam tornar a veure a Locomondo, genials!). Els dos son companys de la facultat i Pablo viu amb mi. Aquesta foto és del dia que vam fer un soparets tots junt a casa.


El diumenge vam decidir fer una escapada al Cap Sunion, jo he arribat a la conclusió de que és molt millor en fotos.

Aquest diumenge vam anar al mercat que monten a Monastiraki (tipo rastro) i després al Cementiri ceràmic de Kerameikos.

Cantant de Locomondo

I aquí una foto de com va progressant el mosaic.

Besets!!!!

Internet...

Ahir vaig arribar a Atenes.
Nit en blanc.
A la 1 de la matinada sortíem de Prat de Comte i a les 6:35 sortia el vol que em duria a Atenes.
Fins passada la 1 del mig dia no vaig arribar a casa i una vegada allí vaig desfer la maleta en un no res.
La meua companya de pis no tardaria molt en arribar, així que vaig decidir esperar-la però pegant cabotades al final em vaig adormir... a les 4 de la tarde va arribar. Aguantant despertes fins la nit i cansades com a mules.
Avui he vist a l'altra companya de pis, Alexandra, molt més xarradora que de costum, per fi parlem angles a casa!

Em anat a la facultat, a reintegrar-nos de nou. Ens em retrobat gairebé tots.

A mig dinar ens ha cridat "l'owner" (l'amo del pis) per dir-nos que ja tenia el router a la consulta (és oftalmòleg, l'amo, el router no, i sempre que ens trobem anem allí)

(el xiste, si el trobeu va dedicat a Marc, al que dec tota aquesta concentració de xispa humorística)

Em anat a buscar l'aparatet, i ben contentes a fer la instal·lació.
Quan ens em posat a buscar el final del cable de telefon ens em trobat amb això:




I amb el meu esperit de xupera (casa on va néixer mon pare i amb reputació de bona mà per aquestes coses) m'he posat a mirar i remirar cables fins que he trobat la solució. No ha calgut tallar cables, una de les entrades de telefono estava amagada davall d'uns quants metres de cinta aïllant.... l'altra anava empalmada directament...

Ja tenim l'aparell instal·lat, ara només falta que funcione, i lo curiós del tema es que segons el manual d'instal·lació em de connectar-nos a internet per poder connectar-nos a internet... un poc desconcertant! Això si, sort del veí que no se perquè encara no te contrasenya... algú sap perquè hi ha gent que fa aquestes coses?

Demà més que avui encara arrosseguem les seqüeles del viatge.

Besots!!!