dimecres, 28 de novembre del 2007
Cap a Corinto!
Per fi, aquest cap de setmana vam decidir eixir de la ciutat! Escapada d'un dia a Corinto.
Vam pegar més voltes que un ventilador, d'aquí cap allà tot el dia però va valdre la pena.
A les 9 i quart Pablo, Laura i jo vam emprendre camí cap a l'estació de metro de Victoria, allí estaven esperant-mos Corina, María, Joana, Leonor i Richie.
A les 10 teníem l'eixida des de Larissa, però el que passa quan el grup es gran, alguns es perden i no hi ets a temps, no vam poder agafar el que teníem previst...
A les 11 pujàvem al tren cap a Corinto, desprès d'hora i quart vam arribar, un poc tard, però encara i així vam aprofitar el dia.
Una vegada a l'estació de tren vam agafar un bus per anar al centre, i d'allí vam buscar la parada per agafar-ne un altre i fer cap a l'antic Corinto, on està el museu i les ruïnes.
Hi ha tal quantitat de pedra que pareix que fa nosa i tot... escultures mal posades i milions de columnes i capitells pel mig del camí... encara i així no deixa de tindre el seu encant.
En acabar de voltar tot el recinte vam anar baixant, volíem anar fins Acrocorinto però son 4 kilòmetres costa amunt sense mitja de transport més que les nostres cames i havíem de decidir que fer, així que aquesta excursió l'hem deixada per a un altre dia amb més tranquil·litat... massa coses volíem fer matinant tan poc!
A mig camí, mentre baixàvem cap al poble vam trobar un baret de kebaps, i això vam fer, dinar a lo econòmic.
El mateix home del bar ens va apanyar dos taxis (a Grècia realment son barats) i d'allí directes al Canal de Corinto. M'ho imaginava prou diferent, molt més turístic i "habitable" però el taxi ens va deixar el mig d'un pont, pel que creuava una autopista.
Allí estava el "riuet" que separa els dos mars.
D'allí, varem començar a caminar per l'autopista i Corina va tindre la brillant idea de buscar alguna combinació per arribar a Loutraki. Va ser un ratet molt divertit, un grup de 8 persones coreguent darrere els busos per la vora de l'autopista, d'això en tenim video i tot!
A la fi varem trobar el bus que ens va dur fins Loutraki, nomes baixar, varem travessar un carrer i allí estava el mar, una platja de pedres tota per a natres! I amb la vista mes meravellosa que haguérem pogut imaginar. Justet el sol començava a amagar-se i varem ser testimonis de la millor posta de sol que hem pogut veure en molt de temps. Increïble!
Estàvem tant a gust que ens vam quedar una bona estona estirats a la platja xerrant i fent fotos.
I de nou cap al bus, de cara a Corinto, ja que no existeix cap combinació més, i menys en aquesta època de l'any.
Una vegada a Corinto, un bon berenar amb pastissets típics grecs i un passeig de cara a l'estació de trens.
A la tornada tots rebentats i adormits.
El dia realment va valdre la pena.
Molts besots per a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Quina excursió més complerta. Ah, això de les fotos m'ho hauràs d'ensenyar a fer.
La verdad es ke no parais ni un solo momento! A este ritmo... os presentais a la maraton de los proximos juegos olimpikos ^_^
I stand alone in the darkness
the winter of my life came so fast
memories go back to my childhood
to days I still recall
Oh how happy I was then
there was no sorrow there was no pain
walking through the green fields
sunshine in my eyes
I'm still there everywhere
I'm the dust in the wind
I'm the star in the northern sky
I never stayed anywhere
I'm the wind in the trees
would you wait for me forever ?
Me preguntaste por la letra de la cancion...... ahi la tienes!
Statovarius.- Forever
Parece mentira que tu... esa "R"...
Jejeje!
Gracias!
Muaks!!
Publica un comentari a l'entrada